El proppassat divendres, 9 de novembre, els alumnes de Cicle Mitjà del Col·legi San Pedro van visitar Montserrat. Amb la pluja de la nit prèvia semblava que tot se n’anava en orris, però el matí es llevava amb un sol que feia preveure el millor.

El viatge a Montserrat va ser ràpid, fins i tot tenint en compte el trànsit matinal d’accès i sortida de Barcelona. I és així com poc després de quarts d’11 arribàvem a Montserrat. Després de passar tothom pels banys, els monitors que dirigirien l’activitat van acompanyar-nos fins al funicular… O més aviat fins a la cua! Sembla que Montserrat no distingeix entre setmana i cap de setmana i estava ple de gom a gom. Sense gaire deteniment, vam poder comptar una desena de llengües parlades diferents durant la nostra visita: japonès, anglès, rus, francès, italià… Vam decidir aprofitar el moment d’espera per esmorzar i així seguir amb l’activitat sense perdre ni un sol segon.

El viatge en funicular va acabar aviat i el monestir ens va quedar lluny,  a la nostra esquena. Dalt de tot, va començar l’activitat en si: una excursió muntanya avall per descobrir per què Montserrat és tan singular. No serem nosaltres qui fem spoiler, així que si voleu saber la resposta, podeu visitar Montserrat amb la vostra canalla i descobrir-ho plegats. El que sí que us podem dir és que van aprendre el nom de diferents plantes autòctones, com ara el romaní, l’estepa blanca, l’estepa negra o el matabous…

Un cop avall novament, els nostres alumnes tenien gana, però encara ens faltava entrar al monestir a escoltar els escolanets. Gràcies als organitzadors, vam poder seure just al davant de tot, al costat d’altres escoles, i vam poder gaudir de peces com ara el Salve Regina o el Virolai des de ben a prop. El que més va impactar alguns, però, era l’orgue que hi havia just sobre els nostres caps i que va acompanyar musicalment les cançons.

Un cop fora, vam dinar plegats a la plaça del monestir just a temps d’arrecerar-nos d’una pluja incipient. Teníem prevista una estona de joc abans de baixar novament cap a Gavà, però amb l’aigua vam posar en marxa el pla B: veure la moreneta. Vam fer fila, silenci i un parell de minuts de cua per poder veure la figura, abans d’enfilar escales avall per agafar el cremallera camí de Monistrol i, sobretot, deixant enrere la muntanya santa que tants poemes, històries i llegendes ha copsat a la nostra literatura. Un altre any, potser hi tornem, però aquesta serà ja una altra història…