Aquesta setmana tenim un racó de l’Art especial. Serà el primer on posarem una cançó suggerida per una de les alumnes. Així que molt atents!

En tot cas, com cada divendres, comencem pel poema de la setmana. Segur que la canalla us ha explicat a casa que dilluns vam fer la carta d’en Marian Colomé, poeta i narrador Gavanenc. Sí, l’home que posa nom a la biblioteca ubicada a Can Tintorer és també l’autor del poema setmanal. Hem seleccionat per diferents motius el poema dedicat al Calamot per diferents motius. El primer, perquè té una mètrica i distribució de la rima molt peculiars. El segon, però no menys important, és que la zona del Calamot està encara amenaçada per diferents plans urbanístics. Ja ho diuen, ja, que estimar la terra vol dir protegir-la…

El Calamot

Tota de pedra rogenca
ets miranda gavanenca,
bell turó del Calamot;
el qui dalt s’enfila
ple de goig, nostra gran vila
contemplar-la ací ben pot.

Per trobar la plana estreta
ja els casals fan esqueneta
en el peu de ton jaient;
i si res no la detura
cobejant la teva altura
s’estendran per la pendent.

Si bé tens poca alçària
és molt bella la grandària
que es contempla al teu voltant;
tota l’ampla i gran marina,
i la blava mar llatina
com gronxola el navegat.

[…]

Marian Colomé

I ara passem a la cançó. En aquest cas, l’ha suggerit la Carla Béser, que afirma que li agrada molt. La cançó es titula ‘El món seria més feliç’, que en realitat és una adaptació catalana fet pel gran Xesco Boix. La cançó original era I’d like to teach the world to sing dels Hillside Singers i parlem de l’any 1971.

El món seria més feliç – Adaptació d’en Xesco Boix