Deixeu que aquesta setmana repetim poetessa. La Joana Raspall va escriure una poesia amb el títol de ‘Podries’ que era tota una declaració d’intencions. Es posava a la pell de les persones que havien de fugir dels seus països fugint de la fam o de la guerra i del paper important que té la nostra societat d’acollir la gent que pateix una desgràcia com aquesta. La qual cosa es remet inevitablement als grans cursos migratoris que hi ha haver a partir dels anys 50 a l’estat espanyol, i del qual jo mateix sóc fill. Si a algú li interessa seguir el tema de les persones refugiades, pot consultar la pàgina web del manifest: ‘Casa nostra, casa vostra’.

Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries ….podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Canviem de registre i us deixem amb la cançó de la setmana. Que us sembla una cançó fusió de Doctor Prats? Docns… No t’encantis! – Vídeo