Acomiadem aquesta setmana plujosa amb una poesia preciosa d’en Josep Maria de Sagarra (1894-1961):

Cançó de Pluja
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà…
Gotes de pluja, gardènia que es bada…
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets…
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna…
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
                                                               Josep Maria de Sagarra

La cançó d’aquesta setmana ha estat proposada per 3 alumnes diferents. Aquests nens són l’Àlex, el Víctor Pech i el Pau Díaz. Viatgem a l’any 1990, en plena época daurada del rock català, per retrobar-nos amb un dels grups més recordats de l’època. Parlem de Sau, és clar, un grup format pel ja desaparegut Carles Sabater i l’incombustible Pep Sala; dos viagatans que van revolucionar els escenaris catalans durant els anys 90. La cançó escollida és ‘Boig per tu’, una cançó que no passa de moda.

Boig per tu – Sau