Portada del llibre de la Tornaboda, d’en Pompili Massa

La Tornaboda és un ball propi de Gavà i Viladecans que, segons l’origen llegendari recollit per en Josep Soler i Vidal, prové del moment en què el Baró de l’Eramprunyà i el Marqués de la Manresana van decidir fer les paus. Adés que el festival d’enguany gira al voltant de fets històrics, el grup de 5è de Primària viatjarem cap al segle XVIII per tal de rememorar aquell moment.

Realment, si som fidels a la història, la tornaboda és qualsevol festeig al final d’un esdeveniment important, com ara la Festa Major. A Gavà i Viladecans, la Tornaboda era la festa que se celebrava al final del Carnestoltes. Segurament, l’origen llegendari té gran part de raó. La qüestió fonamental és que el matí de diumenge de Carnaval les colles de Gavà i Viladecans, amb els personatges típics com ara l’esparriot, el vell i la vella o els novençans, feien via cap a Can Sellarès. La primera colla en arribar, convidava els veïns a fer festa i sarau al su poble. En acabar, marxaven a l’altre poble a continuar la festa fins ben entrada la nit. Així doncs, la Tornaboda era la festa en si. En aquell moment es devia ballar la música de moda: el tirabou, la gallarda, l’espolsada o el ball pla.

El que ens ha quedat avui en dia és l’evolució d’aquesta festa en un ball que es va començar a perdre a finals del segle XIX. Gràcies a la Ma Eugènia Marrugat, mestre i directora del Col·legi Sagrat Cor, un grup de nenes de l’escola el va recuperar a principis de la dècada de 1960 en plena època franquista. No tornaria a ballar-se per Carnaval fins el 1980, perquè aquesta festa estava prohibida per la dictadura. Des de 1982, no s’ha deixat de ballar mai la Tornaboda a Gavà. El 1984 es recuperava definitivament a Viladecans.

I després d’aquesta introducció històrica, teniu dues imatges per tal que us feu a la idea de quin vestuari es pot fer servir per tal de ser fidels a la representació de la Tornaboda.

Vestuari masculí

Vestuari femení