Comença el dia i l’autobús sembla que està de vacances… Després de tota una odissea per arribar a Gavà (i mira que fa anys que ja surt al mapa), els tres autocars són davant de l’escola. Els aplaudiments de les famílies retronen al carrer Montflorit, no sabem si per l’autocar o perquè ja marxen els seus fills de colònies! Els mestres han acabat tot el seu repertori de cançons quan rebem l’avís que ja podem baixar.

El càmping Bon Repòs es troba a la comarca del Maresme. Les carreteres per arribar són bones i hi ha pocs marejos. Arribem a l’hora de dinar i ocupem l’espai sota els arbres que hi ha darrere dels bungalous. Els alumnes ja tenen ganes de començar les primeres activitats, de manera que els monitors organitzen els primers jocs per a conèixer-los i començar les convivències que s’allargaran durant els tres dies vinents.

Mentre que alguns fan les activitats a la pineda, uns altres les fan a la platja. Després de berenar, s’intercanviaran els espais i continuaran fent activitats. Entre els jocs que han pogut fer hi ha el del mocador, estirar la corda, futbol, voleibol, caminar obre una cinta en equilibri… Tot apuntava que a la nit quedarien cansats…

Durant la tarda, entre mestres i monitors, els alumnes van anar ocupant els seus bungalous. La frase més repetida durant aquella estona va ser: “Avui dormirem sols a casa”. Els mestres es consolaven sentint la paraula ‘dormirem’.

El sopar es va fer per torns, per tal de respectar els espais i els grups de convivència, però malgrat això va ser prou ràpid. Un petit bufet lliure on podien triar diversos ingredients per a l’amanida, estofat de carn, patates, verdures al forn, iogurt, fruita…

Després de sopar, l’espera per al joc nocturn havia acabat. És possible, tot i que no hi ha proves que ho confirmin, que algunes llanternes ja no tinguessin piles en arribar la nit. Es veu que durant el dia les necessitaven tenir enceses també per alguna estranya raó.

Sigui com sigui, ningú es va perdre i al voltant de les 23 hores, tothom tornava al seu bungalou per començar una tranquil·la i plàcida nit. Els mestres seguien recordant la paraula màgica que tantes vegades havien repetit els seus alumnes: ‘dormirem’. De moment, a aquestes hores de la nit, sembla que respecten la seva paraula. Mentrestant, es veu que els mestres encara tenen molta energia… Zzz… Zzz… Zzz…